Li sona al PP?

"(...) Els programes dels Dos Minuts d'Odi eren distints cada dia, però no n'hi havia ni un que no tingués Goldstein com a protagonista. Era el capdavanter de la traïció, el primer renegat de les doctrines del Partit. Tots els crims subsegüents contra el Partit, totes les perfídies, actes de sabotatge, heretgies i desviacions arrencaven de les seves ensenyances. Encara vivia en algun lloc o altre i era l'incitador de totes les conspiracions: potser estava a l'altra banda del mar, sota la protecció d'acabalats estrangers, o, qui sap - la gent deia de vegades- en algun lloc desconegut de la mateixa Oceania.
(...) Goldstein anava abocant el seu acostumat verí contra les doctrines del Partit - un atac tan exagerat i pervers que fins un infant n'hauria endevinat les intencions i, no obstant això, tan suggestiu que no podíeu sinó inquietar-vos en pensar que podria entabanar la gent menys preparada intel·lectualment. Calumniava el Gran Germà, denunciava la dictadura del Partit, postulava la immediata conclusió de la pau amb Euràsia, advocava per la llibertat de paraula, la llibertat de premsa, la llibertat de reunió, la llibertat de pensament; s'esgargamellava histèricament proclamant que la revolució havia estat traïda, i tot plegat amb paraules tan ràpides i rebuscades que sembaven una paròdia de l'estil habitual en els oradors del Partit (...)
Encara no havien passat trenta segons del programa de l'Odi quan esclataven ja les exclamacions incontrolades de ràbia d'entre la gent congregada a la sala. En tenien prou d'aquella cara autosatisfeta, cara de cabra, i d'aquell poder terrible desplegat per l'exercit euroasiàtic. La seva sola imatge, el seu sol pensament eren prou ells sols per aterrir i encendre els ànims. (...)"


1984, George Orwell